Mireia Vidal-Conte presenta «Com elles» a La Inexplicable

Nura Portella Genestar (Barcelona – 21/02/2018)

Al gener va fer un any de la publicació de l’antologia poètica Com elles i ahir, la seva autora Mireia Vidal-Conte va presentar-la a la llibreria La Inexplicable, situada al barri de Sants. Es tracta d’una antologia on es recullen les obres més significatives de les millors poetes del segle XX segons el criteri de Vidal-Conte. Ella mateixa va dir que després de vint anys de lectura poètica s’havia adonat que els autors que més li havien agradat o marcat eren reconeguts internacionalment i en canvi la majoria de les dones eren desconegudes tot i la seva capacitat literària.

De totes maneres, l’autora va voler remarcar que el seu criteri havia estat marcat per la qualitat i no pel sexe de la persona que escriu els poemes. Va demanar al públic que entengués que després d’una època on era necessària la publicació de dones perquè la diferència respecte a les publicacions d’homes era abismal, ara era l’hora de ressituar el criteri. Per tant, l’autora va voler remarcar que es tracta d’un llibre de molta qualitat i on totes les autores que han estat seleccionades hi apareixen per la seva capacitat i no pel fet de ser dones. Així, es deixa de banda la qüestió de «poesia femenina» i es parla de poesia, poesia sense un adjectiu al darrere que no sigui de qualitat.

L’autora Mireia Vidal-Conte va voler remarcar qual llibre hi apareixen autores de diverses cultures i llengües i això l’enrqueix

Per altre costat, Vidal-Conte va voler remarcar que hi ha autores que no hi apareixen i que sap que part del públic les podrà torbar a faltar. També va destacar que pel que fa a les autores catalanes vives, havia decidit només incloure aquelles que avui en dia tenen més de setanta anys, ja que en el cas que fossin més joves creu que hauria estat molt complicat per ella marcar la distància cronològica i, per tant, l’objectivitat desitjada. Ara bé, per escollir a la resta d’autores no es va fixar en l’edat.

A la presentació, però, l’autora no estava sola sinó que també hi van intervenir altres figures com Marc Romera, Andreu Subirats, Teresa Shaw i Miquel de Palol. Tots ells van destacar l’alta importància que té el llibre en un context com l’actual. A més, també es va voler posar de relleu la figura dels traductors, ja que en tractar-se d’una recopilació de molts països, n’intervenen molts.

Cada un dels participants a l’acte va llegir una sèrie de poemes escollits d’entre els del llibre. Vidal-Conte va començar recitant a Anna Dodas, entre altres autores, una poeta catalana que va morir assassinada amb només 25 anys. Subirats va continuar amb Zoraida de Burgos, que, com ell, és nascuda a Tortosa i és una de les poetes catalanes que continua viva avui dia i que va posar unes quantes pegues perquè  l’inclogués a l’antologia. El seguiren Miquel de Palol, que va llegir, entre d’altres, a Margalida Ballester; i la poeta uruguaiana Teresa Shaw, que recità poetes del seu continent. Finalment, va ser el torn de Marc Romera, que a banda de recitar també va voler explicar l’origen de l’antologia, el qual rau en un espectacle que va durar uns dos anys i mig. En aquest s’hi llegien poemes que surten a l’antologia i a més va provocar el descobriment de moltes autores per Vidal-Conte.

Així, tots els participants de la presentació van voler destacar el gran valor de l’antologia. De fet, Miquel de Palol la va definir com «precursora, un acte de valentia» per part de l’autora. A més, es van mostrar entusiasmats amb la possibilitat de seguir publicant volums de Com Elles perquè finalment ningú trobi a faltar cap gran poeta al llibre.

Arjan Álvarez guanya la vuitena edició de Poetry Slam Barcelona

Nura Portella Genestar (Barcelona – 19/02/2018)

Dissabte passat es va celebrar la festa final del Poetry Slam Barcelona 2017 al CCCB. Aquesta plataforma, que aposta per la poesia oral, va commemorar el seu vuitè aniversari amb l’elecció del darrer guanyador de la temporada i també del guanyador de l’edició. Crisal Rodríguez es va convertir en la guanyadora del mes de febrer (com ja ho va ser del gener) i Arjan Álvarez es va proclamar campió de l’edició del 2017.

Poetry Slam és un concurs que intenta obrir la poesia a tothom que hi vulgui participar ja que per recitar només cal apuntar-s’hi amb suficient antelació per entrar en un sorteig per poder intervenir al concurs que se celebra mensualment al CCCB. En aquest cas. però, com que s’hi escollia el guanyador de l’edició del 2017, els participants ja havien actuat durant aquesta temporada i eren els nou millors classificats. Aquesta classificació es realitza a partir dels vots d’un jurat format per cinc persones escollides entre el públic, que valora les actuacions dels concursants.

Els participants del slam de dissabte van ser: David García, Crisal Rodríguez, Olsa Olseta, Makis Moulos, Pabl Owski, Arjan Álvarez, Iñaki Nazabal, Carles Sanchís i Mary Nikzar. D’aquests, van ser els quatre primers qui passaren a la segona ronda on van tornar a recitar. Finalment, Crisal Rodríguez es va alçar amb la victòria del mes de febrer. De totes maneres, el guanyador final de l’edició del 2017 és Arjan Álvarez.

Així es va acabar una altra temporada de Poetry Slam Barcelona, que ha esdevingut un dels esdeveniments poètics amb més públic de la ciutat, degut en gran part a la implicació del públic, al dinamisme i a la intensitat de l’activitat. L’encarregat de presentar aquesta edició ha tornat a ser el conegut Payaso Manchego, que ha engrescat l’espectacle mes rere mes. La temporada 2018 comença el 24 de març i ja s’han obert les inscripcions per participar-hi.

Si voleu saber més sobre aquesta festa de la poesia aquí us deixem el vídeo-resum de la jornada!

¿Qué es poesía? 182 anys de Gustavo Adolfo Bécquer

Nura Portella (Barcelona – 17/02/2018)

Avui, 17 de febrer, fa 182 anys del naixement de Gustavo Adolfo Bécquer, al qual se l’ha considerat un dels millors poetes en llengua castellana. La seva obra es va caracteritzar per tenir un to intimista i una senzillesa expressiva que volia anar una passa més enllà del romanticisme, que aquell moment dominava el panorama poètic.

A banda d’escriptor, Bécquer també va treballar com a periodista i estava molt interessat en la pintura

Bécquer va néixer a Sevilla el 1836 i en aquesta ciutat va passar la seva infantesa i adolescència. Quan es va quedar orfe amb només 9 anys va començar a establir una relació molt propera amb el seu germà Valerio, que també va demostrar un gran interès pel món de l’art. En aquesta època Bécquer ja va començar a estudiar humanitats i pintura i es va aficionar a la lectura, ja que va anar a viure amb Manuela Monnehay Moreno, que es convertí en la seva padrina, la qual disposava d’una petita biblioteca a casa seva. El 1954 es va traslladar a Madrid per començar la seva carrera literària però no hi va tenir massa èxit i va haver de sobreviure fent altres feines com ara de periodista.

La salut de Bécquer va empitjorar el 1857 quan se li va diagnosticar tuberculosi i va haver d’estar nou mesos en llit, encara que va voler aprofitar aquest temps per continuar amb la seva obra Historia de los templos de España  encara sense èxit. De totes maneres, en aquests nou mesos va escriure la que seria la seva primera llegenda, El caudillo de las manos rojas, que serien una peça clau del seu triomf posterior. Entre l’any 1861-1865 va viure la seva etapa de més esplendor literiari, ja que va escriure la majoria de les seves llegendes, a banda de cròniques periodístiques.

En 1866  la seva situació econòmica s’havia recuperat i amb el seu nou ofici com a censor oficial de noveles va poder deixar de banda el periodisme per dedicar-se a escriure Rimas   y Leyendas. Poc després però la seva esposa, Casta Esteban, el va abandonar i se’n va anar a viure amb el seu estimat germà Valerio a Toledo. La mort d’aquest l’any 1870 va afectar profundament a Bécquer, i això sumat a una nova malaltia (no es sap si va recaure a la tuberculosi que se li havia contagiat anys abans o es tractà de sífilis) van acabar amb el poeta el 22 de desembre de 1870.

L’obra de Bécquer es considerada l’inci de la poesia contemporània espayola

L’amor va ser un dels temes principals en l’obra de Bécquer i en ell hi van intervenir diferents figures que es convertiren en les seves muses. Tot i que l’any 1861 es va casar amb Casta Esteban i Navarro, amb qui va tenir tres fills, el seu matrimoni va fracassar. Anys abans havia conegut a altres dones que li havien servit d’insipració, com ara les germanes Espín: Josefina primer, i després Julia, que és considerada pels crítics la seva gran musa.

Pel que fa a la seva obra, aquesta no va ser acceptada inicialment per la crítica del moment però va anar guanyant popularitat a posteriori, fins ser un poeta molt conegut avui dia. Gran part de la seva popularitat rau en les seves Rimas , que són una suma de 86 composicions poètiques, publicades pòstumament al 1871 a càrrec dels amics del poeta. Es tracten de poemes d’un caràcter molt intimista i d’un to molt romàntic entre els quals destaquen parts com «Volveran las oscuras golondrinas» o la rima XXI:

 

¿Qué es poesía?, dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía… eres tú.

 

Per altra banda, trobem les Leyendas, que també destaquen per la seva senzillesa expressiva i sensibilitat. En aquest cas són composicions en prosa, situades en un escenari irreal i misteriós, on prenen molt pes la descripció d’aquests ambients. Algunes de les seves llegendes més destacades són «Los ojos verdes» , «El rayo de luna» o «El Miserere».

Així, en el dia que hauria complert 182 anys recordem a Gustavo Adolfo Bécquer, considerat juntament amb Rosalía de Castro, el màxim exponent de la poesia postromàntica i que va servir d’inspiració per poetes de generacions posteriors com ara Antonio Machado o Rubén Darío.

«A la poesía que me ha dado tanto» compleix un any

Nura Portella (Barcelona – 03/02/2018)

La poeta Luisa López Gómez va voler celebrar ahir el primer aniversari de la seva segona obra, A la poesía que me ha dado tanto, envoltada dels seus familiars, amics i seguidors. La barcelonina va oferir un recital emotiu acompanyat de música en directe i on hi van participar altres companys de professió.

L’acte va tenir lloc al bar Konbe, situat al carrer Déu i Mata, el Barri de les Corts, i va començar amb la popular declaració de intencions de l’autora, desitjant que tot el públic assistent s’ho passes de “poeta madre”. Tot i que el recital era per celebrar el primer aniversari de la publicació de A la poesía que me ha dado tanto, a l’inici del recital es van recordar alguns dels poemes més destacats de la seva primera obra, Soledad no elegida, sentimientos desconocidos.

Luisa López Gómez va anunciar ahir que està treballant en el seu tercer poemari de cara al 2019

Entre els convidats a participar en aquesta festa poètica estaven dues companyes seves, Elena Peralta i Isabel Abad, que a banda de dedicar-li unes boniques paraules a l’amfitriona van recitar poemes tant de la primera com de la segona obra. La primera va destacar que Luisa López està avançant molt ràpidament dins “aquest complicat món de la poesia” tot fent un repàs de la seva trajectòria. Abad en canvi, va voler llegir una part del pròleg de Soledad no elegida, sentimientos desconocidos on es descriu a la poeta com “una suave brisa que esconde un huracán de sentimientos”. A més, ella i la pròpia Luisa van protagonitzar un dels moments més emocionants del vespre quan van recitar juntes uns versos del poema “Pensamientos Fugaces”.

D’aquesta manera, el recital es va estructurar amb dues parts segons els dos llibres, encra que també va incloure-hi en exclusiva el poema «Dilación» de la obra en la que està treballant. La primera part va ser més intensa amb poemes d’un to melancòlic, en canvi, la segona va estar protagonitzada per poemes més romàntics. Així, l’autora, que a més es una habitual de revistes literàries, programes de ràdio i recitals, va voler repassar la seva trajectòria a través dels seus poemes. Tot això va estar acompanyat per la guitarra de Jordi Albero, que va aprofitar per cantar  un parell de cançons seves.

L’acte estava previst que tingues lloc la setmana passada però el mal temps va obligar a aplaçar-lo fins ahir divendres. En acabar, l’autora no va dubtar en sortejar els seus dos llibres entre els assistents, a qui va oferir el que ella mateixa va anomenar “una barra lliure de llaminadures, ja que es tracta d’una festa d’aniversari”.