Mariona Sagarra: “La música em va fer entrar al món de la poesia”

Mariona Sagarra cantant i compositora
Mariona Sagarra es dedica a la música de manera professional des de fa uns 35 anys

Lúa Pena (Barcelona – 11/03/2018)

Mariona Sagarra és una cantant i compositora catalana. Amb només sis anys els seus pares la van apuntar per cantar a un cor. Posteriorment, va decidir seguir amb la seva carrera musical i va estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona i al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam, però també va estudiar la carrera d’Història de l’Art. Fins ara, ha editat set discs: ‘Frec a frec’, ‘Dies diferents’, ‘Lent, lent… corrent! Els temperaments de la veu’, ‘Sonos’ (Maram trio), ‘Deixa’m tornar-te a dir’, ‘Un patufet que sona’ i ‘El més petit de tots’ (aquests dos últims són discs infantils). La Mariona va ser una de les pioneres en fer espectacles per nadons a Catalunya. Al llarg de la seva carrera, Mariona va passar per molts àmbits diferents, fins i tot, va tenir un programa a la ràdio que es deia Vox Populi. Actualment, està promocionant el seu últim disc ‘Deixa’m tornar-te a dir’, format per poemes de la Montserrat Abelló.

La teva família va donar-te suport amb el tema decisió de dedicar-te a la música des del principi o en un primer moment eren reticents?
Va ser la meva família la que em va iniciar al món coral, però la idea que jo comencés la carrera de música com una cosa exclusiva ja no els va semblar tan bé. No obstant, va arribar un punt que es va fer evident que jo volia dedicar-me a això de veritat. Jo sempre havia fet coses relacionades amb la música: havia fet d’ajudant de direcció del Festival Grec de Barcelona, havia creat amb altra gent el que ara és el Mercat de Música Viva de Vic, havia posat en marxa amb el Palau de la Música una revista de música en català, que ara sembla que no tingui gaire valor, però en aquell moment que sortíem de la dictadura fer una cosa en català era nou. Així doncs, va arribar un moment que vaig decidir dedicar-me a fer jo la creació musical, a treballar la veu i fer recerca vocal.

Com t’agrada
denominar-te a tu mateixa: cantant, cantautora, compositora, performer, o una barreja de les quatre coses?
Jo crec que sóc una mica de tot. Cantautora m’ho han dit moltes vegades, però no sé per què jo em considero més cantant o experimentadora vocal. Compositora jo crec que també, perquè he escrit bastants obres per a orquestra i per la banda municipal de Barcelona. I performer també, perquè he treballat amb ballarins, comediants i pintors. A mi m’agrada molt treballar amb altres arts i posar la música al seu servei.

En el teu primer disc “Frec a frec” ja fas servir les lletres d’alguns poetes contemporanis catalans. Quina és la teva relació amb la poesia?
A mi m’agrada molt la poesia i sóc una gran lectora de poesia. Vaig conèixer molta poesia gràcies als primers cantautors o dels cantautors de la Nova Cançó i arran de la música. Jo he après molt de cantautors com, per exemple, el Serrat, el Raimon, el Llach, la Maria del Mar Bonet… La música em va fer entrar al món de la poesia. Per això no em considero tant cantautora, perquè crec que cantautor és el que fa la lletra, la música, etc. I encara que és veritat que jo he fet algunes lletres, jo sempre em penso que els poetes ho fan molt millor que jo, llavors prefereixo agafar els versos d’un poeta i posar-los música. Jo sempre em sento més segura amb la música.

Tens algun tipus de formació literària?
No, jo només sóc lectora. Llegeixo poesia i després la musico. A més, tinc relació amb molts poetes.

Quins són els poetes que més t’inspiren o que més t’agraden?
A mi m’agraden molt l’Estellés i el Vinyoli, d’homes. M’agraden molt la Montserrat Abelló i la Maria Mercè Marçal. A mi el que m’agrada és la poesia sincera. No m’agrada tant la poesia més críptica, per això em costa molt de musicar poetes com Espriu o Foix.

Què cal perquè decideixis musicar un poema?

Has estat la primera a posar música als poemes de Montserrat Abelló, per què vas decidir fer-ho?
De la Montserrat Abelló vaig llegir un llibre que m’havien recomanat quan encara no era gaire reconeguda, tot i que ja era molt gran. Després vaig voler conèixer-la, me la van presentar, van anar a dinar i ens van encantar mútuament. Després vaig musicar alguns dels seus poemes i vaig començar a fer l’espectacle Suite Abelló. Puc dir que vaig començar a musicar-la perquè m’agradava però després vaig establir amb ella una verdadera amistat. 

L’altre dia a un concert a la Biblioteca Clarà vas dir que la Montserrat Abelló fins i tot t’aconseguia “bolos”, tan propera era la vostra relació?

Ara mateix la majoria dels projectes que tens estan relacionats amb Deixa’m tornar-te a dir, un disc homenatge a Montserrat Abelló. Però quins altres treballs tens al cap?
Doncs la setmana que ve tinc un concert que es diu Solo Veus. És un projecte que vaig començar fa molts anys i que és això, un concert només de veu amb l’ús també d’uns pedals d’efectes. Faig poesia cantada, improvisació vocal i molts jocs amb la veu. Després faig també moltes conferències on parlo de poesia, de música i de la veu, a molt diversos llocs, des de les universitats fins a associacions de dones.

Montserrat Abelló és un gran símbol del feminisme aquí a Catalunya. Tu com a dona, com veus la situació actualment?
Després de la manifestació del passat 8 de març estic entusiasmada. Em va encantar veure tanta gent jove, tant noies com nois, allà. Ara mateix estic molt animada, tot i que, la situació general del món, i concretament d’Espanya, és molt retrògrada, molt conservadora, molt masclista i dura. Jo vaig néixer al Franquisme i hi ha coses que encara veig i que m’espanten, crec que algunes coses estan pitjor que llavors. Perquè llavors era una dictadura, i ara figura que no, és una “dicto-cracia” i això és molt perillós. M’alegra molt veure que les joves generacions venen amb forces i que són combatives, però la situació actual no és gens fàcil.

Al món de la música, has patit algun cop algun tipus de discriminació?
Sí, el món de la música és masclista. Jo no l’he patit directament pels meus companys. Potser una mica, però més que per ser dona per ser “cantant”, però això són tonteries dels músics. Però sí que la música té un component masclista com tota la societat on vivim. Aquest és un món on t’has d’estar barallant molt. Encara que crec que ara les noies d’ara ho tenen més fàcil.

Hem llegit que durant un parell d’anys vas tenir un programa a la ràdio que es deia Vox Populi, com va ser l’experiència?

El món de la música és com el món dels actors, molt inestable, a vegades tens molta feina i a vegades passen dos mesos que no tens res. Jo sóc freelance així que em va acudir fer un programa on es combinés la música i amb la història, perquè jo vaig estudiar història, però des del punt de vista de la veu. Gràcies a aquest programa vaig començar a fer conferències per tot Catalunya per parlar de la veu.

A continuació, us deixem un petit fragment de “Deixa’m tornar-te a dir” la cançó que dóna nom al últim disc de la Mariona Sagarra:

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s