Mireia Vidal-Conte presenta «Com elles» a La Inexplicable

Nura Portella Genestar (Barcelona – 21/02/2018)

Al gener va fer un any de la publicació de l’antologia poètica Com elles i ahir, la seva autora Mireia Vidal-Conte va presentar-la a la llibreria La Inexplicable, situada al barri de Sants. Es tracta d’una antologia on es recullen les obres més significatives de les millors poetes del segle XX segons el criteri de Vidal-Conte. Ella mateixa va dir que després de vint anys de lectura poètica s’havia adonat que els autors que més li havien agradat o marcat eren reconeguts internacionalment i en canvi la majoria de les dones eren desconegudes tot i la seva capacitat literària.

De totes maneres, l’autora va voler remarcar que el seu criteri havia estat marcat per la qualitat i no pel sexe de la persona que escriu els poemes. Va demanar al públic que entengués que després d’una època on era necessària la publicació de dones perquè la diferència respecte a les publicacions d’homes era abismal, ara era l’hora de ressituar el criteri. Per tant, l’autora va voler remarcar que es tracta d’un llibre de molta qualitat i on totes les autores que han estat seleccionades hi apareixen per la seva capacitat i no pel fet de ser dones. Així, es deixa de banda la qüestió de «poesia femenina» i es parla de poesia, poesia sense un adjectiu al darrere que no sigui de qualitat.

L’autora Mireia Vidal-Conte va voler remarcar qual llibre hi apareixen autores de diverses cultures i llengües i això l’enrqueix

Per altre costat, Vidal-Conte va voler remarcar que hi ha autores que no hi apareixen i que sap que part del públic les podrà torbar a faltar. També va destacar que pel que fa a les autores catalanes vives, havia decidit només incloure aquelles que avui en dia tenen més de setanta anys, ja que en el cas que fossin més joves creu que hauria estat molt complicat per ella marcar la distància cronològica i, per tant, l’objectivitat desitjada. Ara bé, per escollir a la resta d’autores no es va fixar en l’edat.

A la presentació, però, l’autora no estava sola sinó que també hi van intervenir altres figures com Marc Romera, Andreu Subirats, Teresa Shaw i Miquel de Palol. Tots ells van destacar l’alta importància que té el llibre en un context com l’actual. A més, també es va voler posar de relleu la figura dels traductors, ja que en tractar-se d’una recopilació de molts països, n’intervenen molts.

Cada un dels participants a l’acte va llegir una sèrie de poemes escollits d’entre els del llibre. Vidal-Conte va començar recitant a Anna Dodas, entre altres autores, una poeta catalana que va morir assassinada amb només 25 anys. Subirats va continuar amb Zoraida de Burgos, que, com ell, és nascuda a Tortosa i és una de les poetes catalanes que continua viva avui dia i que va posar unes quantes pegues perquè  l’inclogués a l’antologia. El seguiren Miquel de Palol, que va llegir, entre d’altres, a Margalida Ballester; i la poeta uruguaiana Teresa Shaw, que recità poetes del seu continent. Finalment, va ser el torn de Marc Romera, que a banda de recitar també va voler explicar l’origen de l’antologia, el qual rau en un espectacle que va durar uns dos anys i mig. En aquest s’hi llegien poemes que surten a l’antologia i a més va provocar el descobriment de moltes autores per Vidal-Conte.

Així, tots els participants de la presentació van voler destacar el gran valor de l’antologia. De fet, Miquel de Palol la va definir com «precursora, un acte de valentia» per part de l’autora. A més, es van mostrar entusiasmats amb la possibilitat de seguir publicant volums de Com Elles perquè finalment ningú trobi a faltar cap gran poeta al llibre.

Eduard Escoffet i Joan Vigó reciten a La Inexplicable

Joan Vigó i Eduard Escoffet, una estona abans que comencés el recital

Clàudia Pérez (Barcelona – 14/02/18)

Els poetes Joan Vigó i Eduard Escoffet van celebrar ahir un recital a dues veus a la lliberia La inexplicable, al barri de Sants. Ambdós autors van presentar els seus darrers treballs: Vigó va llegir Pastor d’antenes i Escoffet va oferir poemes de Menys i tot, encara que també en va recitar alguns d’El terra i el cel, el seu anterior poemari. Tots tres llibres han estat editats per La Breu Edicions. L’acte va comptar amb una quinzena d’assistents, entre ells amics dels autors i altres poetes com Josep-Ramón Bach.

El recital va començar en un ambient de bromes i riures que es va mantenir fins al final. Escoffet va iniciar el seu torn amb el poema «Com començar» i seguidament va agrair la presència del públic. Va aprofitar la seva primera intervenció per ressaltar el paper d’algunes llibreries alternatives de la ciutat, com la mateixa La inexplicable o la No llegiu, les quals va anomenar «trinxeres del canvi». A continuació va fer una breu introducció dels dos llibres que va portar, El terra i el cel i Menys i tot. Del primer va explicar que l’aura d’alegria i felicitat hi és molt més present, mentre que el segon és «un tour per tanatoris i llocs més aviat foscos».

Escoffet va recitar diversos poemes de memòria

Escoffet va llegir «El terra i el cel», el poema que dóna nom al seu penúltim poemari, del qual s’ha publicat una segona edició fa poc. Va llegir també «Postal», «Es fa saber» o «Estat», tots tres poemes de Menys i tot vinculats a la ciutat i a la política. Per tancar el seu torn, el poeta va llegir «Enamorar-se així», el qual suggereix «com parlar de l’amor d’un mateix». Va aprofitar aquesta última peça per explicar que, des del seu punt de vista, la biografia i l’argument no són compatibles amb la literatura.

Joan Vigó va estrenar-se al recital comentant que a Pastor d’atenes «hi ha deu anys d’escriure poemes» i que és una síntesi de diferents treballs seus. Va anar llegint diverses peces de cada una de les parts del seu llibre, començant per una on explica que ho ha fet tot tard, «però sempre a temps». Vigó va explicar que la primera part és «fundacional», mentre que la infantesa és el tema principal de la segona, de la qual va llegir alguns poemes. Tot seguit va mostrar al públic la tercera part del llibre, formada per 21 fotografies on apareixen antenes. Escoffet va preguntar-li aleshores perquè a les imatges hi havia antenes i no pastors, en relació al títol del poemari. El seu company va respondre que sí que n’apareixen alguns i que «és com una cosa», sense poder ser gaire concret, entre els riures dels assistents.

Eduard Escoffet va prendre llavors el torn de nou posant de manifest la seva necessitat de fer més recitals amb Vigó, la qual va justificar, en broma, que era per poder acostumar-se a sentir algú amb la veu més greu que ell. Després d’aquest breu incís, Escoffet va llegir «Deshabitar la ciutat», un poema que convida a imaginar com era Barcelona abans que s’hi construís tot el que hi ha ara. Abans de llegir «Un món ideal», el poeta va parlar dels llibres com un «artefacte» especial on ell només publica «allò que realment val la pena ser llegit». Finalment, va llegir «D’on vénen les muntanyes» i «Terra», el seu poema més llarg que va escriure per Bradien, el grup musical amb qui va col·laborar el 2012 i el 2015.

El to solemne i sentenciador de Vigó no va deixar indiferent al públic assistent

«El laberint» i «La cala del meu carrer» van ser els dos poemes amb els que Joan Vigó va iniciar la darrera part del recital. Llavors va recitar «Sabana enveja», una composició que vol respondre a la pregunta infantil «Si fossis un animal, quin series?». Va dedicar els següents instants a la quarta part del recull, encapçalada per una cita del poeta Joan Vinyoli. Vigó va definir la cinquena i última part de Pastor d’antenes amb les frases «A cada vers, cadàvers!» i «La alegría de la muerta» per explicar que és una part més fosca, semblant al poemari que presentava el seu company. Per acabar va llegir dos poemes més i un tercer que ell considera un desideratum, però que «no cal» titular-lo així.

Finalment, el públic va poder xerrar amb Eduard Escoffet i Joan Vigó, que va aprofitar per comentar idees de projectes amb Josep-Ramón Bach. A més, els assistents van poder consultar un petit recull literari vinculat amb el recital fet per les llibreteres de La Inexplicable. Entre d’altres, destacava el poemari Cosmonauta. Poesia completa. de Francesc Garriga, recomanat per Escoffet durant el recital i editat també per La Breu Edicions.